divendres, 8 d’octubre de 2010

Acabar a la via morta?


Ja fa uns quants anys va caure a les meves mans "La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo", del sociòleg Richard Sennet. A mesura que avançava en la lectura, me n'adonava -com diria en Monzó- de la magnitud de la tragèdia.

La contraportada del llibre ho resumeix molt bé:

"En el 'nou capitalisme', la concepció del treball ha canviat radicalment. En lloc d'una rutina estable, d'una carrera predible, de l'adhesió a una empresa a la qual s'era lleial i que a canvi oferia un lloc de treball estable, els treballadors ara s'enfronten a un mercat laboral flexible, a empreses estructuralment dinàmiques i de reajustaments de plantilla imprevisibles, amb exigències de mobilitat absoluta. En l'actualitat vivim en un àmbit laboral nou, de transitorietat, innovació i projectes a curt termini. Però en la societat occidental, en la que "som el que fem" y el treball sempre ha estat considerat un factor fonamental per a la formació del caràcter i laconstitució de la nostra identitat, aquest nou escenari laboral, malgrat propiciar una economia més dinàmica, potafectar-nos profudament a l'atacar les nocions de permenència, confiança en els altres, integritat i compromís, aspectes tots ells que feien possible que fins el treball més rutinari esdevingués un element organitzador en la vida dels individus i, per consegüent, de la seva inserció en la comunitat".

 Per escriure aquest llibre, Sennet va realitzar, entre d'altres treballs de recerca, una gran quantitat d'entrevistes a executius d'IBM acomiadats a causa de la gran remodelació que va fer aquesta companyia en la dècada de 1990. Sennet compara les conseqüències d'un mateix fet -l'acomiadament d'IBM- en un pare i el seu fill, dues generacions que han viscut dos models diferents de relacions laborals en una mateixa empresa. Aquest cas és un dels molts cassos i reflexions que conté aquest llibre.

Quant als comentaris que també hi ha a la contraportada, en destacaria els següents:

"Una notable síntesi d'intel·ligent observació empírica i seriosa reflesió ètica...Sennet sosté amb arguments convincents que la creixent inseguretat experimentada pels treballadors fa que sigui impossible per a ells assolir una identitat moral" (Richard Rorty)
 "Molt ben escrit i intel·ligentment argumentat. Sennet desafia al lector a decidir si la flexibilitat del capitalisme modern ofereix un context millor per al creixement personal, o si és simplement una nova forma d'opressió" (Publishers Wuukly).
I ara, uns quants fragments del llibre:
"Canvi solament significa a la deriva"
"Les especials característiques del temps en el neocapitalisme han creat un conflicte entre caràcter i experiència, l'experiència d'un temps desarticulat que amenaça la capacitat de la gent de consolidar el seu caràcter en narracions duradores"
"La consigna 'res a llarg termini' desorienta l'acció planificada, dissol els vincles de confiança i compromís i separa la voluntat del comportament".
Que ens trinxen, vaja...cosa sabuda fa temps. En qualsevol cas, sempre he estat partidària d'aprofundir per comprendre millor les coses i el món que m'envolta. En aquest sentit, "La corrosión del carácter" és una joia per comprendre que això dels avantatges de la flexibilitat i la bondat de l'adaptació als canvis que ens estan venent (i que alguns encara es creuen) no solament no imprimeix caràcter sinó que el fa a miques!

La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo, Richard Sennet. Ed: Anagrama, col. Argumentos, 2000.

Aquest llibre va ser guardonat amb el Premi Europa de Sociologia.